SUPORT DEL MÓN LOCAL
A LA CONVOCATÒRIA DE CONSULTA SOBRE EL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA DEL 9 DE
NOVEMBRE DE 2014
Com
qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir
el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals
tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i
unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que
s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de
Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions
pròpies.
Aquest any
2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de
Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i
amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a
Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili
republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una
expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president
Companys.
Enguany
celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens
va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia
molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a
mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler
decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant
part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel
nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera
manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any
2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la
societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam
omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i
aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i
la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les
Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la
ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el
procés.
Una gran
majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a
favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i
vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment
transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta
en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a
prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les
catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no
s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via
pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i
que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius,
vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la
conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.
Constatem
que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i
il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques
d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat
de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la
lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.
La Nació Catalana, amb una llengua i una
forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a
la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi
fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides
així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament
de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces
parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació
ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual
determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la
consulta sobre el futur polític de Catalunya.
El president de la Generalitat de Catalunya,
M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del
dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès
a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.
Els ajuntaments garantirem la llibertat
individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines
necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada
amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així
mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i
pacífica.
ACORDS
1.
Mostrar el
suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir
lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís de l’Ajuntament de xxxx amb la
realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries
per fer-la possible, fent una crida a la participació.
2.
Donar ple
suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i
als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització
de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei XXXX de
consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel
Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català
i dels seus representants.
3.
Comunicar
aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de
la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als
grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la Independència
(AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho trametran de forma
conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels
Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del
Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la
Comissió Europea.