Una molt bona feina amb la participació d'en Jaume Gubianas
Lletra: Ramon Cuéllar i Joan Vilamala
Dibuixos: Jaume Gubianas
L’assemblea nacional
fa una feina colossal.
El setembre proppassat
ha quedat ben demostrat.
Amb veu clara, lliure i noble
han sabut engrescar el poble,
tot fent feina transversal;
Catalunya bé s’ho val.
Molts consistoris atents
han debatut amatents
i han mostrat llur adhesió
amb l’estelada al balcó.
Decidits han obert pas,
tot i que algú arrufa el nas,
mes si anem units fent força
mai ningú no ens podrà tòrcer.
Amb treball tan decidit
ben pocs s’han quedat al llit
i així hem fet de la Diada
una data assenyalada.
Una data, un nou gran dia
que ha fet patent la utopia.
A la manifestació
hi havia mitja nació.
S’hi sentia un crit senzill,
i constant com el del grill,
que hem forjat amb persistència:
in-de-in-de-pen-dèn-ci-a!
I “Què vol aquesta tropa?
Un nou estat d’Europa!”
I “Què vol aquesta gent?
Catalunya independent!”
Fent voleiar la bandera
pel davant i pel darrere,
la gent, de tot estament,
avançava civilment,
Érem uns dos milions
que n’estem fins als cordons
i exigim ara i aquí
nostre dret a decidir.
Davant l’espoli fiscal
hem respost per fi com cal:
volem fer camí tots sols,
sense el corc dels espanyols.
Per la nostra llibertat,
Catalunya vol ser estat.
Com que Espanya no ens entén,
l’enviem a tomar vent!
De mig món, amb l’estelada.
hem captivat la mirada.
Mai més res no serà igual.
Comença un nou interval.
Per representar la gent
l’ANC anà al Parlament.
Els rebé la Presidenta,
tot fent cara de contenta.
L’endemà, tal com escau,
van ser rebuts a Palau.
Poc després, inflant el pit,
l’Artur Mas anà a Madrid.
El que li van dir fa mal,
però tornà amb el cap ben alt
i convocà el Parlament
per parlar ben clar a la gent.
«Ens trobem en un impàs.
Què hem de fer?» Pregunta en Mas.
Al seu lloc, molts diputats
fan propostes a grapats.
El partit majoritari
veu que res és ordinari.
«La puta i la Ramoneta
no és tàctica gens neta.
És millor tirar pel dret,
fer foc nou i fer joc net.
Calen noves solucions
per tant farem eleccions.»
La caverna ja s’esvera
i mostra cara de fera.
Un cop més la incomprensió
ha de recórrer a la por:
No es pagaran les pensions.
Hi haurà pel cel avions.
Ningú no comprarà cava.
El turisme farà fava…
La novetat no és un drama,
tenim un nou panorama.
De les nostres forces vives,
naixeran iniciatives.
Ni tampoc és un malson,
«Ara és l’hora...» Fora son!
Elegim doncs els polítics
que no són mesquins, raquítics.
I deixem que parli clar
tot el poble català.
El vint-i-cinc de novembre
darà to al clam de setembre.
.JPG)
